La història d'Hugo Mora i el seu cafè únic

Hugo Mora va néixer a la terra del cafè. Des de la infància, les muntanyes del seu poble li havien ensenyat a respectar l'art del cultiu del cafè, un art transmès de generació en generació. Tot i que havia treballat diligentment a les finques d'altres persones durant tota la seva vida, mai no havia tingut l'oportunitat de posseir una propietat pròpia. Durant anys, el somni de tenir la seva pròpia granja semblava una esperança llunyana, un objectiu inabastable. No obstant això, el destí li tenia guardada una oportunitat que canviaria la seva vida.

Les muntanyes del seu poble li havien ensenyat a respectar l'art del cultiu del cafè

El 2010, l'Hugo va decidir arriscar-se. Després d'anys d'estalviar i somiar, va comprar la finca La Lorena. Era una parcel·la de 4 hectàrees en una zona muntanyosa, ideal per al cultiu del cafè. Tot i que el paisatge era majestuós, el repte era gran. L'Hugo, amb el seu gran amor pel cafè, va començar plantant dos hectàrees amb llavors de cafè Castillo, una varietat resistent però més convencional. El primer cicle de cultiu va estar ple de sacrifici, de feina dura sota el sol, però també d'esperança.

Tanmateix, quan va arribar el moment de la collita, la realitat va ser dura. Els preus del mercat no eren els que Hugo havia previst, i el cafè que havia produït es va vendre a un preu molt més baix del que s'esperava. Les hores de feina i cura que havia dedicat a cada planta semblava que no havien donat fruits, almenys no de la manera que Hugo havia imaginat. Desanimat, va començar a qüestionar-se si el seu mètode de processament era l'adequat i si realment podia oferir alguna cosa diferent en un mercat tan competitiu com el de Colòmbia. L'esperança va començar a esvair-se, i en Hugo va sentir que el seu somni de convertir-se en un caficultor d'èxit estava a punt de fer-se miques.

Però de vegades, el canvi arriba quan menys t'ho esperes.

Va ser el 2015 quan va conèixer el seu veí, en Don Luis, un home de mirada profunda i un gran coneixedor del cafè. En Don Luis no només era exportador, sinó que també estava apassionat per les varietats de cafè exòtiques. Mentre passaven una tarda junts amb el sol banyant les muntanyes, en Don Luis li va parlar a l'Hugo d'una cosa que canviaria la seva vida: els cafès d'especialitat i les varietats exòtiques. Li va explicar que els cafès exòtics no només eren més preuats als mercats internacionals, sinó que el seu potencial de qualitat era molt més gran. Entre els noms que va esmentar, Hugo va escoltar amb sorpresa les paraules Bourbon Rosado, Mara Caturra i Gesha: varietats que, fins aleshores, només havia sentit esmentar en converses d'experts, però que li semblaven tan llunyanes com les estrelles.

Don Luis, amb una generositat que Hugo no oblidaria mai, li va oferir la seva ajuda per aconseguir aquelles llavors i, el que era més important, li va ensenyar els secrets del cultiu i el processament d'aquestes varietats especials. L'Hugo, tot i estar ple de dubtes, va sentir com una espurna d'emoció tornava a encendre's dins seu. La Lorena podia ser més que una simple granja. Podia ser un lloc d'innovació, de crear alguna cosa única. I aquesta idea l'omplia de passió.

A partir d'aquell moment, l'Hugo es va submergir en el cultiu de varietats com la Pink Bourbon, un cafè amb un perfil dolç i floral; la Mara Caturra, que oferia una acidesa brillant i una qualitat de tassa excel·lent; i l'exclusiva Gesha, coneguda per la seva complexitat i notes exòtiques que l'havien catapultat a convertir-se en un dels cafès més prestigiosos del món.

La transició no va ser fàcil

L'Hugo va haver d'aprendre noves tècniques de cultiu, adoptar mètodes de processament més complexos i estar preparat per cometre errors. Però ho va fer amb la convicció que estava construint alguna cosa diferent, alguna cosa que no només canviaria la vida de La Lorena, sinó que també podria transformar el paisatge del cafè colombià. Els anys següents van estar marcats per l'experimentació constant, els ajustos als processos de fermentació, l'assecat controlat i una selecció rigorosa dels grans. En Hugo no volia simplement produir cafè. Volia produir cafè amb ànima, un cafè que expliqués una història des de la planta fins a la tassa.

El 2018, després de collir amb èxit la seva primera partida de Bourbon Rosado, l'Hugo va veure els fruits del seu treball. El cafè que abans només es venia a preus baixos començava ara a captar l'atenció de tastadors experts i compradors internacionals. Cada tassa que sortia de la seva granja era un testimoni de la transformació de La Lorena. La granja, que anys enrere no havia estat res més que un somni, es va convertir en un referent de qualitat i excel·lència.

Avui, La Lorena és un símbol del que és possible quan el cor d'un pagès es troba amb la passió per la qualitat. L'Hugo ja no és només un productor de cafè; és un creador, un pioner que ha demostrat que, fins i tot en els moments més foscos, sempre hi ha una oportunitat per reinventar-se. I tot i que la granja continua creixent i evolucionant, l'Hugo mai no oblida la lliçó més important de la seva vida: el cafè és molt més que una planta. És una història, una lluita i, sobretot, un renaixement.